RepCatTV @RepCatTV

🤔 Una obra d’Adif s’enfonsa, una grua queda engolida per un esvoranc i l’R2 Nord, l’R2 i l’R11 queden escapçades sense data de normalització. Aquesta és la Catalunya real del PSC: Madrid controla les vies, Salvador Illa administra la resignació i els catalans en paguem cada dia les conseqüències. Rodalies és la imatge d’un país sotmès: paguem com un Estat, però viatgem com una colònia. No ens calen més promeses ni traspassos de cartró pedra; ens cal controlar les infraestructures, els recursos i el futur de Catalunya. Ens cal restituir l’estat català. Bon dia Catalunya!

Voilà.!!!

TESTIMONIS Bon dia Víctor. M'ha arriba això via FB per si et val: Fa tres mesos que busquem personal i no aconseguim cobrir les vacants. Hem demanat candidats al SOC, al servei d’ocupació del Consell Comarcal i a Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Ens envien currículums, fem entrevistes i oferim unes condicions totalment legals: contracte, alta a la Seguretat Social, sou per sobre del conveni, jornada de 8 hores al dia, sense hores extres i dos dies de festa a la setmana. La setmana passada van venir sis persones pel seu compte a demanar feina. Totes sis ens van dir directament que només els interessava treballar sense contracte perquè estaven cobrant una ajuda i no la volien perdre. Amb moltes de les persones que ens han fet arribar des del SOC o des d’altres serveis d’ocupació ens hem trobat pràcticament amb la mateixa situació. Nosaltres ens neguem rotundament a tenir ningú treballant sense contracte. No només perquè és il·legal, sinó perquè no és la manera com volem treballar. Després de cada entrevista amb persones derivades, enviem l’informe corresponent al SOC i expliquem el motiu del rebuig. Tot i això, la sensació és que aquests informes no tenen cap conseqüència. I mentrestant, què hem de fer els empresaris? No cobrir els llocs de treball i no poder donar el servei? O incomplir la llei i contractar persones sense donar-les d’alta només per poder continuar funcionant? Tothom calla. Les inspeccions només es fan als empresaris i això s’ha d’acabar. Les conseqüències d’aquestes males polítiques creen un malestar en la societat q acabarà malament. Si hem de tancar,tancarem i quan ja no quedi teixit empresarial a veure qui pagarà els impostos i per tant les ajudes. A veure qui donarà feina. Anem directament cap al tercer món.

Saps quant va costar la immigració no occidental només l’any 2018 a Dinamarca? - 4.200 milions d’euros. Saps quin percentatge de la immigració no occidental representava el grup MENAPT (Orient Mitjà, Nord d’Àfrica, Pakistan, Afganistan i Turquia)? - El 50%. Saps quin percentatge del cost fiscal net concentrava? - El 77%. Saps quan va haver d’assumir el contribuent per cada immigrant i any? - 11.250 € nets. És a dir, representant només el 50% de la immigració no occidental, el grup MENAPT ja concentrava el 77% del cost fiscal net. Anem als Països Baixos? Saps quant ha costat la immigració als Països Baixos entre el 2019 i el 2025? - 400.000 milions d’euros. Saps quants diners ha ingressat l’Estat neerlandès gràcies a l’explotació del jaciment de gas de Groningen des del 1959? - 363.000 milions d’euros. És a dir, els Països Baixos han destinat en només set anys, més diners en immigració que tots els ingressos obtinguts en 66 anys, gràcies a l’explotació del jaciment de gas de Groningen. I saps qui assumeix aquest cost? - Les famílies neerlandeses, amb una càrrega d’uns 5.000 € anuals per família per sostenir el sistema. Ja hem passat per Dinamarca. Ja hem passat pels Països Baixos. Anem a Espanya? Saps quin és el perfil majoritari de la immigració que arriba a Espanya? - La immigració no qualificada. Saps quin salari hauria de percebre un immigrant perquè la seva contribució fos positiva per a l’economia espanyola? - 45.000 € anuals, sostinguts durant tota la seva vida laboral. Saps quin és el salari medià a Espanya? - 24.497 € bruts anuals. És a dir, el salari que, caldria per generar una contribució fiscal positiva és més d’un 50% superior al salari mitjà que es cobra actualment a Espanya. Recordeu quan ens deien que la immigració venia a pagar-nos les pensions?  Si, ja ets pots estirar dels pèls! Ara a tot això, suma-hi, la pressió sobre la sanitat, l’educació, els serveis socials, l’habitatge i altres serveis públics. I que la majoria dels que venen la dona ni aporta, ni treballa. Saps quin cost ens suposa assumir aquesta immigració? Un milió d’euros per família immigrant, al llarg del seu cicle de vida. A Catalunya som els que més volum d’immigració hem rebut, els que més sol·licituds en el procés extraordinari de regularització hem registrat, a més de l’espoli fiscal de gairebé 30.000M€ que patim, any rere any… No venen a pagar-nos les pensions. Trafiquen amb persones. Importen mà d’obra barata per no haver de millorar les condicions laborals. Fan negoci. S’omplen les butxaques. Mentre s’aprofiten de la teva empatia i solidaritat. I, mentrestant, Catalunya canvia, es col·lapsa, s’empobreix i cau. La substitució demogràfica de Catalunya. El seu somni. Però tu continua pensant que el racista i el xenòfob és qui ho denuncia. Continua mirant cap a una altra banda. Quan vulguis obrir els ulls, estarà tot dat i beneït. Saps qui paga el preu de la destrucció de Catalunya? Tu. Despertem d’una vegada?

Argentina és un país independent perquè els dos mataronencs Matheu i Larrea van finançar i co-dirigir la 1a Junta Revolucionària (1810). El nom del país és d'origen català: Argent, inexistent en castellà. I el seu himne nacional el composà el català Blai Parera.

Jeffree @jesferio

2 weeks ago

@msolacol @andreucanals En Argentina no saben ni dónde está Cataluña, por centrar un poco la cuestión, lo mismo q aquí no sabríamos ubicar la región del Cuyo. Sólo saben q Cataluña está en España.

63 4 20 90K 3

Per a denunciar el Tractat d’Utrecht, el govern català pot fer us de la clàusula “rebus sic stantibus” (implícita a tots els tractats). Aquesta clàusula, i SOBRETOT EL PES ESPECIFIC DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA, habiliten aquest país per a requerir l’anulació d’aquest Tractat. La seva denuncia fa ipso facto il.legal l’autoritat de l’Estat Espanyol a Catalunya, qualsevol que sigui el seu regim. El poble català doncs, pot exigir la restitució de les CONSTITUCIONS CATALANES i de les llibertats nacionals d’abans de la signatura d’aquest Tractat. Joan Lucas i Masjoan secretari CNC març 1977

Miquel Manubens @M_Manubens

2 weeks ago

0 20 28 26K 3

Que hagin de prohibir les nostres banderes, ja diu molt de la por que ens tenen. Falta que ens ho creguem nosaltres, sense comptar amb els polítics que ens van vendre. La revolució l’ha de fer el poble. I als traïdors, se’ls ha de jutjar.

Despesa versus inversió. Els que venim de l'empresa privada i hem hagut de prendre decisions sabem que hi ha una diferència fonamental: distingir entre despesa i inversió. La despesa és necessària. És el dia a dia. És pagar nòmines, mantenir l'activitat i garantir que tot funcioni. La inversió, en canvi, és una altra cosa: és dedicar recursos avui per construir el futur. És acceptar un cost present a canvi d'un retorn que arribarà d'aquí a tres, cinc o deu anys. Les empreses que confonen despesa amb inversió acostumen a tenir un problema. Les que només pensen en el trimestre següent acaben desapareixent. Les que són capaces d'invertir amb visió de llarg termini acostumen a construir negocis més sòlids i més rendibles. Em temo que la política catalana (i, en general, bona part de la política occidental) s'ha enamorat de la despesa i ha desenvolupat una certa aversió a la inversió. La despesa té una virtut: és immediata. Organitzes la sortida del Tour de França des de Barcelona, et fas la foto, la posteges a instagram, inaugures una iniciativa, talles una cinta i reculls el titular, que també posteges a instagram. La inversió és molt menys agraïda. Ampliar un aeroport, planificar una nova línia ferroviària, transformar una façana marítima o desenvolupar un gran projecte metropolità són decisions que poden trigar anys a donar fruits. I aquí apareix el gran problema: Qui sap qui governarà d'aquí a cinc anys? Les legislatures són curtes. La governabilitat és fràgil. Els incentius estan mal alineats. I així acabem atrapats en una política de pedaços, d'immediatesa i de tacticisme. Però els països que prosperen no són els que gasten més. Són els que inverteixen millor. Catalunya hauria de començar a fer-se algunes preguntes senzilles: Quin projecte de país volem? Quin projecte de ciutat volem? Com volem que sigui Barcelona l'any 2035? Quines infraestructures necessitem? Quines inversions hem de començar avui perquè els nostres fills visquin millor demà? Aquestes haurien de ser les grans discussions del país. En canvi, massa sovint continuem debatent sobre quina fotografia ens podem fer avui i quin forat hem de tapar demà al matí. Potser el nostre principal problema no és de recursos. Potser és de governança. I un país que deixa d'invertir en el seu futur és un país que, lentament, comença a renunciar-hi. Que tingueu un bon dia.

9/ 
Vols més? Al maig van anunciar 251,8 milions "addicionals" de l'INCASÒL per a habitatge públic. D'on surten? Romanents de tresoreria del 2025. Romanent de tresoreria, per als de la fila del fons: diner que TENIEN i NO es van gastar. L'any que no fas la feina, el diner sobrant et serveix per anunciar que en faràs el doble. Meravellós.

6/14 Andalusia deflacta. Madrid deflacta. Euskadi deflacta. Catalunya, mai. No deflacta perquè nosaltres mateixos decidim no deflactar. Perquè nosaltres hem de seguir alimentant les menjadores. L'única comunitat rica d'Espanya que es nega a ajustar els trams per la inflació. I ho firma un partit que es diu progressista.

No hi ha recursos per als mestres. No hi ha recursos per millorar la sanitat. Per obtenir una valoració de dependència has d’esperar prop de 300 dies. Per una valoració de discapacitat, més de 600. No hi ha diners perquè Catalunya tingui els hidroavions que necessita i, quan el país crema, hem de dependre d’espanya. Però, això sí, per a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament destinada a l’acció exterior han incrementat el pressupost el 500%. No és falta de diners. No és falta de recursos. No és incompetència. És una elecció. És l’operació Catalunya de sempre, a la descarada i a tot gas.

❓Bona tarda. Tenim tots els recursos per llançar una nova app vinculada al @Menjòmetre: un medidor amb dades oficials de delinqüència i crims segmentable per APB (arees bàsiques policials dels Mossos molt properes a les comarques). Portem mesos dubtant d’alguns relats polítics al voltant d’un tema tan sensible per la ciutadania. Literalment, les nostres percepcions no s’alineen amb els discursos oficials. I ara tenim les dades a fons. Una pregunta: creieu que l’hauriem de fer públic? RT: sí

Vull recuperar pastures: NO! Vull fer una rompuda: NO! Vull tallar uns arbres: NO! Vull tenir un ramat: NO! Vull ampliar el ramat: NO! Vull vendre els aliments a un preu just: NO! Hi ha foc: falta pagesia. Aneu a la merda tots plegats!!! @uniopagesos @PagesosGPS

ATENCIÓ el PSC🇪🇦✋🏻 prohibeix que actuin els avions de bombers de Catalunya nord per aturar l'incendi de les Gavarres, un cop propagat demana ajuda a Madrid pq es llueixi l'aviació espanyola #nacioales #ecocides #piromans #neofranquisme naciodigital.cat/societat/catal…

L’un mana a Barcelona, l’altra a Catalunya i l’altre a espaÑa. Ens han omplert el territori d’inseguretat, han col·lapsat els serveis i han promocionat l’immigració descontrolada i a sobre ens han pujat la fiscalitat fins a nivells insuportables mentre les corrupteles dels seus van aglorant sense parar. Son els que governen agafats de la ma de rufians, junqueras i d’altres merdes, perquè ho tingueu en compta quan us diguin que ve l’extrema dreta abans d’anar a votar …

keyboard_arrow_left Previous keyboard_arrow_right Next

1/ 🧨 Seguiu-me. Aquesta és la història de com el Pla Alfa de protecció d’incendis a Catalunya ha fallat. Divendres 09:15h, GI-660 PQ 3. Una guspira prohibida ha cremat 2.300 hectàrees de Les Gavarres.

L'únic motiu pel qual hi ha trets i cops de matxet a Barcelona és perquè Espanya hi deixa entrar delinqüents de fora. Els nois d'aquí no ho fan, això és una realitat i ja pot anar parlant Trapero de "certa socialització de les armes de foc" i insultar -nos, que se me'n fot.

Una tarde se cortó la luz en mi casa. Llamé al electricista que me había recomendado un vecino. Llegó, revisó el tablero durante unos minutos… …y encontró el problema enseguida. Era una pieza muy barata. La cambió. Todo volvió a funcionar. Le pregunté cuánto le debía. Me dio un precio razonable. Mientras le pagaba, ya saliendo de mi casa, mi vecino salió de su casa y dijo:

—¿Ya terminaste? El electricista asintió. Mi vecino sonrió. —Hace tres años vino por una falla en mi instalación. Podría haberme convencido de cambiar medio sistema eléctrico. Yo no entendía nada. Pero solo reemplazó un fusible. Después me dijo: “Podría cobrarte diez veces más y nunca te darías cuenta.” “Pero yo tengo que poder mirarme al espejo cuando llegue a casa.” Nunca olvidé esa frase. El electricista se rió. —Mi padre me enseñó que el verdadero examen de una persona llega cuando nadie sabe suficiente como para descubrir si estás siendo honesto. Hay profesiones donde la gente depende completamente de tu palabra. Ahí es donde aparece la integridad. Porque hacer lo correcto cuando todos te observan… …es fácil. Hacerlo cuando nadie podría descubrirte… …es carácter. Ese día entendí que la integridad no es una habilidad. Es una decisión. Y que la confianza no se construye con grandes discursos. Se construye en esos pequeños momentos… …en los que podrías aprovecharte de alguien… …pero elegís no hacerlo. La reputación tarda años en construirse. La integridad se demuestra en segundos. Y las personas que nunca venden sus valores… terminan siendo las únicas a las que todos quieren volver a llamar.

Els britànics van arribar a incendiar i destruir La Casa Blanca, primer i únic cop a la història. Però els americans se'n van tornar a sortir. El missatge? La llibertat s'aconsegueix a hòsties, i es torna a defensar a hòsties, si cal. La resta són palles mentals. (2/2)